HISTÒRIA DEL CINEMA D'ACCIÓ

El 28 de desembre de 1895, al Saló Índia del Gran Cafè de París es fa la primera exhibició d’un film. Així doncs, gràcies als germans Lumière, es diu que va néixer el cinema. La sortida dels obrers de la fàbrica era com s’anomenava el primer film, i va emocionar a la trentena d’espectadors que es trobaven en la sala. 

A partir d’aquí es crea una indústria que cada cop avança més. A partir del 1905 es comença a expandir de forma internacional, del 1926 a 1945 es desenvolupa el so, ja que abans era només cinema mut, l’any 1902 es demostra el cronòfon (aparell que serveix per sincronitzar el so amb les imatges als teatres)... nosaltres ens hem volgut endinsar en el gènere d’acció.

Si és veritat que el gènere d’acció no se’l reconeix com a tal fins als anys 80, ja que abans solien classificar les pel·lícules d’aquest gènere com a altres, ja que l’acció quedava rellevada a un paper més secundari. Així i tot si que existien abans dels anys 80. Alguns crítics diuen que la primera pel·lícula d'acció creada va ser The Great Train Robbery - Edwin S. Potter (1903). Aquest film a part de ser la primera pel·lícula del gènere Western també incorporava escenes d’acció que van donar les primeres mostres d’aquest gènere. Grans estrelles relacionades amb aquest tipus de cinema van ser Douglas Fairbanks i Errol Flynn. Al voltant dels anys 20 va sorgir el slapstick, un subgènere còmic que es basava en els cops, el qual va obtenir una gran popularitat en els inicis del cinema. Normalment els actors que practicaven aquest subgènere eren els mateixos que realitzaven les escenes de risc. 

En els anys 40 i 50, a causa de la Segona Guerra Mundial, s’expandeix el cinema bèl·lic i s’apodera del cinema d’acció. El cinema d’espies és realment el qui va potenciar en gènere d’acció en aquella època. Algunes pel·lícules a destacar són: To Hell and Back - Jesse Hibbs (1955), The Great Escape - John Sturges (1963) o North by Northwest - Alfred Hitchcock (1959), la qual la figura de James Bond va ajudar al gènere d’acció establint algunes de les característiques d’aquest tipus de cinema com: l’heroi ingenu que pot derrotar a un malvat i al seu exèrcit o l’heroi que acaba amb el malvat sense l’ajuda de ningú i només amb les seves armes. 

Aquestes històries solen incorporar escenes de persecucions i lluites, algunes d’elles encara es recorden en l’actualitat. 

Als anys 70 apareix el cinema policíac o de thriller. En aquestes pel·lícules es sol veure un policia que no li importa saltar-se les normes per tal de fer justícia i acabar amb els criminals a partir de persecucions i tirotejos. Grans referències d’aquest cinema són: Dirty Harry - Don Siegel (1971) o The Stone Killer - Michael Winner (1972). Durant la mateixa època, a Europa, sorgeix el Euro-crim o com es coneix a Itàlia, Poliziottesco. Aquest gènere policíac sorgeix com a protesta del sistema d’Itàlia en l’època, un sistema on agents intactes es veuen forçats a infiltrar-se en el món de la màfia per tal de resoldre els seus casos. A poc a poc aquest cinema es va convertint en un cinema comercial i violent en el qual les persecucions i la violència eren les parts fonamentals. Almost Human (Milano odia: la polizia non può sparare) - Umberto Lenzi (1974) mostra aquest tipus de cinema. 

A Espanya sorgeix el cinema quinqui, un cinema de contingut social sobre els criminals que hi havien a Espanya anomenats quinquis, els quals poblaven els carrers i tenien escenes d’acció amb nombroses persecucions. Aquest gènere es fa famós a finals dels 70 i a principis dels 80 i es destaquen pel·lícules com: Los últimos golpes de El Torete - José Antonio de la Loma (1980) i Deprisa, Deprisa - Carlos Saura (1981). 

En els anys 70 també arriba el cinema d’arts marcials a l'Occident, original de Hong Kong i Taiwan. Aquest tipus de cinema es feia des dels anys 50, però no es popularitza fins als anys 70. De primeres s’introdueix en cines urbans, amb un públic majoritàriament afro-americà, però posteriorment arriba a les classes mitjanes gràcies a la televisió. Una estrella d’aquest tipus de cinema, va ser Bruce Lee. Amb la mort d’aquesta estrella del cinema d’arts marcials, va aparèixer un subgènere anomenat pel·lícules de Bruce Lee. En aquest nou subgènere es feien films d’arts marcials protagonitzats per actors semblants a Bruce Lee, fins i tot s’agafaven escenes de lluita del mateix de pel·lícules inacabades per als nous films.

Aquest tipus de pel·lícules deixen de ser populars a finals dels anys 70, però seguiran existint i influenciaran al cinema d’acció de les següents dècades. Enter the Dragon - Robert Clouse (1973), Game of Death - Robert Clouse (1978), Karate Kiba - Tatsuichi Takamori (1973) o The Street Fighter - Shigehiro Ozawa (1974) són clars exemples del cinema d’arts marcials dels 70. 

Avancem fins als anys 80, on finalment el cinema d’acció es considera un gènere cinematogràfic i això comporta a què els 80 siguin l’era de l’acció. Grans estrelles que encara recordem d’aquesta era van ser: Chuck Norris, Sylvester Stallone, Arnold Schwarzenegger, Jean Claude Van Damme…

En el 1982 apareix el subgènere  Buddy cop, en el qual els dos protagonistes han de treballar junts per tal de resoldre un crim o vèncer a un malvat al mateix temps que creen una relació d’amistat entre ells. Diem que els anys 80 van ser l’era de l’acció per pel·lícules com: Raiders of the Lost Ark - Steven Spielberg, George Lucas (1981), Lethal Weapon - Richard Donner (1987), Rambo - Sylvester Stallone (1982), Terminator - James Cameron (1984), Die Hard - John McTiernan (1988), A Better Tomorrow - John Woo (1986)...

Els anys 90 es va donar la revolució digital. El gènere es va tornar més espectacular, el van portar al límit i el van fusionar amb altres subgèneres com el Western, el cinema d’espies o l’autoparodia. Cal destacar les seqüeles de les pel·lícules ja creades en dècades anteriors. L’arribada del videoclub va comportar la immediata reproducció de les pel·lícules al vídeo. També es comença a prendre el còmic com a base pels guions dels films d’acció. La Buddy movie seguia de moda i gràcies a The Matrix - Lilly Wachowski; Lana Wachowski (1999) es van començar a introduir influències de l’anime japonès, el cinema d’acció hongkonguès i la ciència-ficció al cinema d’acció convencional. El cinema d’acció d’aquesta època va provocar importants influències en el cinema d’acció posterior i als videojocs, com el The Grand Theft Auto V. Mission: Impossible - Brian de Palma (1996), Men In Black . Barry Sonnenfeld (1997), From Dusk Till Dawn - Robert Rodríguez (1996), Blade - Stephen Norrington (1998), Rush Hour - Brett Ratner (1998), Terminator 2: Judgment Day - James Cameron (1991), Speed - Jan De Bont (1994), Heat - Michael Mann (1995), La Roca - Michael Bay (1996), GoldenEye - Martin Campbell (1995) i Taxi Express - Gérard Pirès (1998) són grans pel·lícules que s’han de destacar d’aquesta època.

El nou mil·lenni va revolucionar el gènere, ja que no només portava millores digitals, sinó que els films ja podien superar els 100 milions en pressupost. Això va fer que el cinema d’acció fos un dels gèneres més rendibles, ja que dominaven la cartellera. Els films es van començar a centrar més en escenes d'atracs i espionatge. També veiem un canvi en l’heroi protagonista, comença a ser un estereotip més real i no tant playboy com en dècades anteriors. Hem de destacar films com: The Fast and The Furious - Rob Cohen (2001), Casino Royale - Martin Campbell (2006), Star Trek - J. J. Abrams (2009), Star Wars: Episode II - Attack of the Clones - George Lucas (2002)...

En aquesta època comencen a destacar les pel·lícules de superherois, com per exemple la saga de Marvel o DC Comics. Iron Man - Jon Favreau (2008) o The Dark Knight - Christopher Nolan (2008) són clars exemples de films de superherois de la dècada. 

També sorgeix Kill Bill, una sèrie de pel·lícules de Quentin Tarantino que realitza un homenatge al cinema d’acció, el cinema de les arts marcials hongkonguès i el spaghetti western. Kill Bill Vol. 1 - Quentin Tarantino (2003) i Lara Croft: Tomb Raider - Simon West (2001) són films que comencen a mostrar protagonistes femenines poderoses en el cinema d’acció.

La dècada del 2010 es presenta igual que la dècada anterior. Les seqüeles i el reboot són maneres fàcils de guanyar diners. Marvel aconsegueix un gran èxit que fa que la resta d’estudis intentin tenir un univers com el de Marvel dintre de les seves sèries. Cal destacar films com: Wonder Woman - Patty Jenkins (2016), ¡Shazam! - David F. Sandberg (2019), Deadpool - Tim Miller (2016) i Logan - James Mangold (2017)

​

CARACTERÍSTIQUES DEL CINEMA D’ACCIÓ

El cinema d’acció presenta, en general, unes clares característiques:

-Planificació: En el cine, en general, es planifica tot de forma precisa. En el cinema d’acció hi ha un treball extra, ja que les escenes de lluita, persecució, explosions… s’han de planificar de forma molt precisa, per tal de poder proporcionar un  gran espectacle però amb la màxima seguretat. D’aquesta forma, coreografiant prèviament aquestes escenes, es poden gravar a la primera i sense que ningú resulti ferit. 

-El protagonista: Tot i que des dels 80 s’ha vist la dona com a protagonista d’aquest tipus de films, el gènere d’acció té un estereotip pels seus protagonistes. Normalment solen ser homes atlètics que no els hi agrada treballar en equip. Aquests representen l’ideari individualista típic de la societat estatunidenca. També solen fer a protagonistes que no mostren els seus sentiments de forma fàcil, que són freds, actituds que se solen associar amb l’ideal masculí. 

-Les seqüeles: Les pel·lícules d’acció solen tenir seqüeles, ja que són cares de produir, però donen molts beneficis i sempre busquen obtenir-ne més explotant la idea al màxim. 

-Steadycam: La steadycam o estabilitzador de càmera és un aparell que permet gravar des del punt de pista del personatge de forma estable, compensant el moviment de la càmera. Aquest aparell va ser creat en el 1975 i ha sigut de gran importància en el cinema d’acció per gravar escenes de persecució i seguir als personatges. 

-One liners: El one liner és un recurs que s’utilitza en el cinema d’acció per a donar una marca que identifica al protagonista, tant sigui l’heroi o el malvat, i així recordar-lo. Sol ser una frase curta amb un sentit còmic. 

-Armes i lluites: Les armes i les lluites són un element bàsic per aquest tipus de films, ja que són el que proporcionen gran part de l’acció. Les armes solen variar depenent de la temàtica de la pel·lícula, però poden anar des de simples ganivets fins a armament militar. Pel que fa a la lluita, està el combat cos a cos on s’utilitzen tècniques d’arts marcials, militars o mixtes. 
 

SUBGÈNERES

Hi ha diversos subgèneres que es troben dins el gènere d’acció:

-Acció de ciència-ficció: En aquest subgènere es combinen amb l’acció element de la ciència-ficció. Normalment es combinen elements futuristes com armament o naus especials, però també és comú les pel·lícules sobre distopies; en les quals els herois es rebel·len contra un sistema opressor que els hi pren la llibertat d’alguna forma. Exemples de films d’aquest subgènere són: The Hunger Games - Gary Ross (2012) o Divergente - Neil Burger (2014)

-Buddy cop: En aquest subgènere trobem que hi ha dos protagonistes, normalment amb caràcters oposats, que han de treballar junts per tal de fer justícia a la vegada que formen o milloren una relació d’amistat o amor entre ells. Exemples de films d’aquest subgènere són: 48 hrs. - Walter Hill (1982) o Bad Boys - Michael Bay (1995)

-Comèdia d’acció: En aquest subgènere es fusiona la comèdia amb l’acció. Normalment en les pel·lícules d’acció ja trobem moments còmics, en aquest subgènere tenen més rellevància i més protagonisme. Charles Chaplin o Buster Keaton són grans referents d’aquest subgènere. Exemples de films d’aquest subgènere són: 48 hrs. - Walter Hill (1982) o Beverly Hills Cop - Martin Breast (1984)

-Pel·lícules de desastres: En aquest subgènere els films se solen centrar en desastres naturals o causats per l'ésser humà com guerres, inundacions, volcans… en aquest subgènere també solen afegir-se mons post-apocalíptics. Exemples de films d’aquest subgènere són: Volcano - Mick Jackson (1997) o Mad Max 2 - George Miller (1982)

-Espionatge: En aquest subgènere apareixen agents secrets d’un govern o una organització enviats a infiltrar-se per tal d’acabar amb alguna amenaça que posi en risc el sistema, amb tal nivell de perill per tal de no poder enviar un exèrcit. Aquest subgènere va potenciar el cinema d’acció i destaquen figures com James Bond. Exemples de films d’aquest subgènere són: The Man from U.N.C.L.E - Guy Ritchie (2015) o Atomic Blonde - David Leitch (2017)

Gun-fu: En aquest subgènere es combinen els trets amb les arts marcials. Aquest subgènere sorgeix del cinema hongkonguès dels anys 80 i té com a figura estrella a John Woo. Exemples de films d’aquest subgènere són: A Better Tomorrow - John Boo (1986) o Kick-Ass - Matthew Vaughn (2010)

-Thriller d’acció: En aquest subgènere es presenten pel·lícules relacionades amb el cinema negre i el misteri. El protagonista d'aquest tipus de films sol ser una persona èticament justa que a vegades es veu obligada a incomplir les normes per tal d'assolir el seu objectiu. Sol presentar grans quantitats de violència. Exemples de films d’aquest subgènere són: Death Wish - Michael Winner (1974) o Dirty Harry - Don Siegel (1971)

-Pel·lícules de superherois: En aquest subgènere, sorgit recentment com un dels més importants pel cinema d’acció, combina l’acció amb la ciència-ficció i la fantasia, ja que es tracta d'éssers amb qualitats sobrehumanes. Són pel·lícules basades en còmic i que solen orientar-se cap a l’acció, tot i que mostren grans dosis de comèdia i drama. Actualment aquests films intenten humanitzar els seus personatges donant-los falls psicològics o falls que els puguin marcar, per tal de fer-los més propers als espectadors. Exemples de films d’aquest subgènere són: Spider-Man: Homecoming - Jon Watts (2017) o Doctor Strange - Scott Derrickson (2016)
 

Fonts utilitzades: 

https://historiadelcine.es/generos-cinematograficos/accion-cine-peliculas/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cinema

https://historiadelcine.es/